29 de març 2006

Gorges de St. Aniol

Més fotos, aquestes les envia en Toni Arbonès









Ya ens han enviat fotos de l'excursió d'ahir a les Gorges de St. Aniol. Molt bon ambient per un día espléndid. Gracies per les fotos Sonia Chaves

28 de març 2006

Arva's a Rassos de Peguera

ARVA, (aparell de recerca de víctimes d'allaus). El pasado Domingo 19 estuvimos en la clausurada estació hivernal de Rassos de Peguera. El centre Excursionista de Sant Boi (CESBOI), junto con la vegueria i la FEEC ha organizado unas jornadas técnicas de busqueda de víctimas de aludes i utilización de Arva. Nos hemos juntado una buena "colla" del centro, somos aproximadamente unos 15, además otros 7 vienen de Sant Feliu. Para comenzar con la jornada, Jordi y Leo nos dan una pequeña "xerrada" sobre el tema.
Lo primero que me impresiona es el recapacitar acerca del uso i aprendizaje del ARVA y parece mentira, pero muchos de nosotros salimos a la montaña en invierno y ni siquiera sabemos como se enciende un Arva y mucho menos hemos practicado ni una sola vez (algo esencial). Ni tan siquiera tenemos idea de cual sería el protocolo para un accidente de este tipo. Y lo que más gracia hace es que cuando sales a la montaña hivernal, te lo pones (el Arva) y crees que ya estás protegido de cualquier inprevisto (inocentes).
Después de la charla, por cierto muy amena, pasamos a la acción. Enterramos varios ARVA's y ¡¡a practicar!!Las primeras sensaciones son un poco desconcertantes, que si el pitido, la intensidad, no seas brusco, etc. Luego viene cuando sondeas, ¡cuidado y no seas tan bestia que eso no es una lanza! y por último el trabajo duro ¡A palear! ¡¡Ufff!!En apenas una hora le pillamos el truquillo al aparatito y la verdad es que es bastante infalible, siempre y cuando no te saltes algunos pasos.
Sin ser un curso en toda regla, esta jornada nos ha ido bastante bien para familiarizarnos con el ARVA y con los pasos a seguir en caso de accidente, aunque esperemos no tener que aplicarlo nunca. Me quedo con un dato que nos explicaron Jordi y Leo, los monitores:

  • Ante todo rapidez, los primeros 15 minutos son cruciales para rescatar a el/los accidentados con vida.

Aqui he encontrado información muy útil: http://www.esquidemuntanya.com/ hasta puedes simular una búsqueda virtual.
En el núm. 203 de la revista VERTEX (revista editada por la FEEC) hay un articulo comparativa muy interesante sobre ARVA's y un artículo/estudio sobre accidentes por aludes.
Seguiremos haciendo montaña, pero es si, un poco más preparados.

Ivan Vega
http://ivanbonati.blogspot.com/

13 de març 2006

SCA St Salvador de les Espases

Avui dia 12 de març hem fet la primera sortida de senderisme cultural actiu, una sortida de dificultat mitjana (per les hores de marxa), amb trenta inscripcions. Tot un èxit.

El dia ha estat esplèndid, per sort sense gaire vent, sense núvols, amb unes vistes espectaculars. Com a dada negativa, comentar que hem arribat torrats com a gambes a l’estació d’Olesa de Montserrat perquè no hi havia cap ombra en tot el camí ... sort que és el mes de Març.

La sortida a l’Estació de l’Aeri dels FFCC ha estat a les 8:30 amb una fresca matinal molt d’agrair. L’esmorzar (a les 11) l’hem fet a un niu d’àligues al capdamunt de Sant Salvador de les Espases acaronats per una suau brisa i on diu la llegenda que van ploure espases del cel per vèncer als sarraïns en una batalla quasi perduda pels cristians fa molts anys (segle X).

A continuació hem anat al Pla del Fideuer, on des d’un dels colls hem vit el Port del Comte, el Pedraforca, la serra del Verd, el Puigmal i família, blancs a rebentar de neu. Xino xano hem acabat de pujar a la Creu de Saba, el punt més alt del recorregut (594 m). La vista de nou espectacular: Tibidabo, Torre de Collserola, Sant Ramon, Ordal, ...

Era vora l’una quan arribàvem a Sant Pere Sacama, lloc on hi havia bastit un castell per Guifré el Pilós al segle X-XII del que encara queden algunes restes i una preciosa ermita romànica, en un lloc impossible. D’aquí cap Olesa de Montserrat, els darrers 6 km per una polsosa pista forestal, una mica preocupats per l’horari de tren (només en passa un cada hora¡).

La major part del grup ha agafat el tren just a temps, però uns poquets (8) que han arribat tard s’han entaulat esperant el proper, refrescant la assedegada gola i menjant quelcom. S’estava tant bé, que ens ha costat creuar el carrer per agafar el tren de nou cap a Sant Boi de Llobregat.

Gràcies per compartir aquest intens / entretingut matí amb nosaltres...

Josep Torrent