Després de fer una recerca de gel per internet decidim apropar-nos a PEÑA TELERA A LA SIERRA DE LA PARTACÚA . Doncs sí, en Jordi i jo (Carles) vam agafar els trastos i divendres a la tarda ens vam anar cap a Piedrafita de Jaca. Objectiu,
el corredor Maribel a Penya Telera. Després de sopar a Sabiñanigo vam arribar al nostre destí i vam buscar lloc on fer un bon
bivac... i el vam trobar, poc abans del pàrking passat el poble hi ha una mena de nau granja amb bales de palla que ens va
proporcionar un lloc tant bo, que dubtem si el podem considerar bivac.
En marxa a les 06:00 direcció al nostre corredor, increïble...!!! molta gent en moviment. Penya Telera ocupada per muntanyers.
A les 10:00 arribàvem a peu de canal, teníem ja tres cordades al davant. Que hi farem, paciència, vam pensar.
Segons les ressenyes és un corredor de gran bellesa i totalment glacial. Però amb els temps que corren creiem que la normalitat
a partir d'ara és un corredor amb trams de tot (neu, gel, mixta, i roca pelada).
Ens encordem després del primer tram rampòs de neu, uns 50/55 graus, just a sota d'una cascada d'uns 9/10 m dividida ara
en un tram d'uns cinc metres de resalt i uns altres quatre o cinc de cascada. Muntem una segona reunió aquí (hi ha un pitó) per
controlar millor la progressió del company per la cascada i a més a més d'aquesta manera s'arriba bé a la següent reunió amb
una corda de 60m. Aquest primer tram se'l treballa el Jordi amb la seva serenitat característica, lluitant amb els 80º de la cascada
mentre li queia tota la neu que baixava per la canal a sobre (al·licient afegit que ens trobarem a estones durant tota l'ascensió).
La cascada estava justeta de gel però es deixava fer, en Jordi la supera protegint-se-la amb un cargol de glaç. Després continua
amb una rampa de neu fins a la segona reunió, que queda a la dreta a sota del proper resalt. La tirada resulta d'uns 60m justos.
Des d'aquesta reunió tens un resalt en mixta una mica estrany de col·locar-se, hi ha un pitó a l'esquerra a mig resalt, i està una
mica alt per la falta de neu i gel, una mica més amunt he col·locat un friend del no.4 i passant la por de rigor que tocava arribo a un
altre rampa de neu de uns 55º fins a la propera reunió que queda a l'esquerra, tres pitons que també queden alts, i gràcies a la meva
alçada tinc algun problema per poder muntar-la. Finalment me'n surto, queda aquí un llarg d'uns 55m.
La propera tirada li toca al Jordi amb un resaltet a mitja tirada que es protegeix amb un friend del no.3 més endavant col·loca un tascó
del no.3 també i ja fins la reunió que queda a la dreta. Quan estic pujant aquest llarg fent de segon, sento al Jordi que em diu:
- Carles, vols que t'expliqui que et toca de fer de primer, ara?
... no va caler, ho vaig veure ràpid, un resalt de roca pelada una mica desplomat amb un pitó invertit a la meitat. Llarg de uns 50m.
No m'ho vaig pensar gaire, per allò de que la por no em guanyés la partida, intercanvi de material i amunt, dry-tooling total, i no vaig
tenir por, ... rascava el pànic. Txapo el pitó, m'espatarro en xemeneia, piolet escletxa-tracció amb la mà dreta, pujo peus. Déu...!!!
el bloc a superar semblava que creixia i no hi havia manera de col·locar en lloc l'altre piolo, deixo lliure el piolet dret, amb la mà a la
paret en contraposició pujo peus. La espatarrada ja no podia ser més grossa, les meves cames donen el que donen. Cagat de por
aconsegueixo, al segon intent col·locar un friend del no.3 ... Uufff!!! ... baixa la por, torno a pujar peus i aconsegueixo clavar el
piolet esquerra a sobre del bloc en una mica de gel, ...bé!, ... m'aguanta!!! ... sembla!! Un cop salvat el resalt, col·loco un cargol de
glaç, que em serveix per relaxar-me una mica, i rampa amunt de 60º fins a la reunió que queda a la dreta abans d'un altre resalt,
reunió d'un pitó que reforço amb un friend petit i un tascó del no.7. La tirada surt d'uns 55m.
Aquest cop li toca al Jordi treballar-se el resalt. Grampons a la roca, olor de sofre, replantejament de posició, aconsegueix una postura
més o menys còmoda i col·loca un cargol de glaç, supera el resalt i amunt per una rampa de neu d'uns 55º/60º i munta reunió a la dreta
hi ha un pitó i la reforça amb un friend, ara queden uns 25/30 m de via, però les cordes no donaven per acabar el corredor d'una tirada.
I ja som al final, ja hem sortit per dalt i dignament, molt dignament. Ara són sobre les 16:00, el fet de tenir cordades al davant ens ha fet
perdre al voltant d'un hora o hora i mitja. Cansats i molt feliços. Quina canya de corredor i cent per cent recomanable. Per baixar vam
anar a buscar el primer corredor a la dreta (sortint de la canal), el corredor anomenat de la "Y" , dos rapels (el primer de 40m i el segon
de 60m) i a partir d'aquí una rampa de neu d'uns 50º/55º que es baixa sense problema. Arribem a la pista sobre les 18:00, ens traiem els
ferros, muntem ràpid la motxilla ens posem el frontal i arribem al cotxe a les 19:30 aprox. 
Una senyora activitat.
Les ressenyes marquen aquest corredor de difícil (D), però en condicions normals de neu i glaç, nosaltres hem arribat a la conclusió, que
en aquestes condicions surt com a mínim un difícil superior (D+). Si tenim raó o no, no més hi ha una manera de comprovar-ho. Aneu-hi
I ho discutim. US LA RECOMANEM.
Jordi Martinez
Carles Sartó
El passat diumenge, dia 2 de març, va tenir lloc la primera prova de la Copa Catalana de Caminades de Resistència d’aquest any, la marxa dels Castells de Segarra.
Montcortès de Segarra i l’Aranyó, per tornar de nou a Concabella. 
que no coneixem però que estan a la llista dels arribats).
